El sector d’atenció a la gent gran en situació de dependència inicia un nou curs marcat per la incertesa de la COVID-19 i pels nombrosos reptes que necessàriament s’hauran d’afrontar en els propers mesos. En primer lloc vull recordar que la cinquena onada d’aquest estiu ha tornat a elevar els contagis, els ingressos hospitalaris i les defuncions, tot i l’àmplia vacunació entre residents i personal.

No hi ha cap mena de dubte que les vacunes són molt efectives i que funcionen molt bé quan hi ha immunitat. La diferència entre l’abans i el després de l’arribada de la vacuna és indubtable. Vam passar de 190 defuncions setmanals a inicis de gener a una mortalitat zero a l’abril. El que ara no sabem és si la resposta immunitària és la mateixa que abans. Des d’ACRA hem demanat i seguirem insistint en la necessitat d’una tercera dosi per a les persones en situació de dependència, les més vulnerables, i de forma especial a les que viuen a centres residencials.

Per incrementar la protecció cal també que la cobertura vacunal entre el personal treballador sigui del 100%. A dia d’avui, 9 de cada 10 treballadores i treballadors de residències estan protegits, però encara falta convèncer al 10% restant. Se’ns ha preguntat molt sobre l’obligatorietat de la vacuna entre el personal treballador i la nostra resposta sempre ha estat la mateixa, que en l’àmbit de la sanitat i de la cura de persones dependents cal que se’n determini l’obligatorietat.

Esperem que els propers mesos siguin millors, que recuperem la normalitat de manera progressiva. A dia d’avui, però, considero que hi ha dos reptes fonamentals que marcaran l’evolució del sector en els propers mesos: la falta de personal i la desocupació dels serveis.

És molt difícil trobar persones que vulguin treballar en els serveis assistencials, un tema que s’agreuja en determinats perfils, sobretot en infermeria. Quasi bé tots els centres en necessiten, si agafem els darrers baròmetres d’ACRA com a referència, amb percentatges que van del 69% al 92% de centres necessitats d’infermeres. És per això que des d’ACRA, com a patronal majoritària del sector, considerem que cal incorporar, el més aviat possible, un total de 1.000 infermeres que puguin desenvolupar les seves funcions. Ja hem fet la petició al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, però som conscients que un contingent extracomunitari no arribarà de forma immediata. Per tant, hem demandat al Govern de la Generalitat de Catalunya que cal buscar alternatives que ens permetin avançar en l’atenció, com la reestructuració d’una cartera de serveis socials que data del 2010-2011 (més flexibilització i introducció de nous perfils professionals) i treballar per ràtios globals.

Per altra banda, tenim la desocupació a residències i centres de dia. Segons diversos baròmetres d’ACRA, la desocupació a les residències abans de la pandèmia era del 3% i ara es mou entre el 15 i el 20%. En centres de dia, la situació és pitjor. Els integrats a una residència encara estan tancats, situació que ACRA ha demanat a l’administració que corregeixi el més aviat possible. En els autònoms, es calcula que la desocupació pot enfilar-se fins al 45%. Són xifres que posen en perill la viabilitat dels centres i que es poden explicar pels efectes de la pandèmia, la por que ha generat entre bona part de la població. És hora que els centres ens obrim, que recuperem la normalitat, la interacció amb l’entorn comunitari i que les visites i les sortides es produeixin amb la freqüència que havien tingut abans de la COVID-19. Tot això, òbviament, prenent les pertinents mesures de seguretat i de salut als nostres serveis.

I per últim, i no per això menys important, caldrà que seguim treballant en situar l’ajuda a domicili i la teleassistència com a protagonistes de l’atenció. La compatibilització d’aquests serveis amb altres recursos assistencials ha de guiar la nostra actuació. En aquest sentit, és bàsica la revisió de model del sector, que ha de permetre actualitzar la cartera de serveis i fixar com volem que sigui l’atenció a la gent gran en els propers anys. Una visió menys institucional, amb la persona situada en el centre, i amb veritables plataformes de serveis adaptades a uns perfils canviants, amb usuaris que cada cop més demanaran poder endarrerir al màxim la institucionalització i seguir vivint a casa seva. El sector necessita un mòdul específic per poder atendre les persones en situació de final de vida, persones més dependents que mai, amb malalties cròniques avançades (MACA)... Aquesta és la realitat de moltes persones usuàries que arriben als centres residencials, un perfil més complex d’atendre i marcat per la urgència vital. Per tant, cal iniciar una negociació que vagi en aquest sentit, en la incorporació d’un mòdul que permeti atendre millor aquesta complexitat.

Des d’ACRA seguirem treballant amb la mateixa determinació en benefici dels associats i el conjunt del sector. Ja us avanço que ens caldrà el vostre suport per assolir allò que ens proposem. Ara més que mai, hem d’anar tots junts.