Catalunya necessita reforçar de manera urgent el sistema d’atenció a les persones en situació de dependència per poder donar resposta tant a les necessitats actuals com a l’augment de la demanda previst durant els pròxims anys. Aquesta és una de les principals conclusions del Estudio Socioeconómico de la Atención para Personas en Situación de Dependencia en España, elaborat per Unión de Entidades amb el suport d’ACRA, que aporta una radiografia sobre la situació del sector, els seus reptes econòmics i socials i les perspectives de futur.

L’estudi destaca especialment la situació de les llistes d’espera a Catalunya. Actualment, 38.335 persones estan pendents de demanar una prestació tot i tenir un grau reconegut, una xifra que situa Catalunya com el territori de l’Estat amb un nombre més elevat de persones esperant i que gairebé triplica les 13.300 d’Andalusia. Alhora, el temps mitjà entre la sol·licitud de dependència i la resolució de dependència se situa, a més, en 276 dies.

Les places disponibles poden contribuir a reduir les llistes d’espera

Les dades analitzades per ACRA també evidencien que una part important de la demanda podria trobar resposta aprofitant els recursos ja existents. A partir dels percentatges de demanda publicats pel Departament, s’estima que 8.349 persones esperen un recurs residencial, mentre Catalunya disposa de 17.065 places residencials privades. En el cas dels centres de dia, unes 2.567 persones esperen aquest tipus de recurs, davant de 8.626 places privades disponibles.

En aquest context, considerem especialment rellevant potenciar les Prestacions Econòmiques Vinculades (PEV) incrementant els imports, que permeten reduir les llistes d’espera, faciliten l’accés a una plaça un cop reconegut el grau de dependència, afavoreixen l’atenció professional al domicili quan estan adequadament dimensionades i, sobretot, augmenten la capacitat d’elecció de la persona. Tres de cada deu persones que accedeixen a una residència assistida amb finançament públic a Catalunya ho fan mitjançant una PEV.

“Tenim eines que poden donar una resposta més ràpida a les persones i les hem d’utilitzar. Les PEV permeten mobilitzar recursos que ja existeixen i, al mateix temps, respectar un principi fonamental: que cada persona pugui decidir com i on vol ser atesa”, afirma Cinta Pascual, presidenta d’ACRA.

 

Catalunya necessita doblar la inversió en dependència i arribar al 2% del PIB

L’estudi torna a situar el finançament com un dels grans reptes estructurals del sistema. La despesa del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) a Espanya va representar el 0,83% del PIB el 2025, mentre que a Catalunya es va situar en el 0,68%. Una dada que encara sembla més baixa quan es compara amb la mitjana de l’OCDE de l’1,80% del PIB. ACRA i CEAPs, la patronal estatal, reclamen històricament arribar al 2% del PIB.

Fins i tot incorporant l’increment de finançament estatal promès, la projecció situa la despesa en l’1,26% del PIB a Espanya i en el 0,88% a Catalunya, encara lluny del nivell de referència de l’OCDE i de les demandes del sector. Per aquest motiu, defensem la necessitat de doblar el finançament del sistema de dependència.

Aquesta inversió no s’ha d’entendre únicament com una despesa social. Segons les dades de l’estudi, per cada euro invertit en dependència es genera un retorn econòmic d’1,17 euros, fet que reforça el paper del sector com a generador d’activitat econòmica i ocupació.

 

“Invertir en dependència és invertir en benestar, però també en ocupació, activitat econòmica i cohesió social. No podem afrontar l’envelliment de la població amb un sistema infrafinançat. Necessitem un acord de país que situï les cures entre les grans prioritats dels pròxims anys”, subratlla la presidenta d’ACRA.

 

El doble de majors de 80 anys en els propers 25 anys

El repte és especialment rellevant davant l’evolució demogràfica. Les projeccions recollides indiquen que l’any 2050 Catalunya tindrà 988.435 persones majors de 80 anys, pràcticament el doble de les 495.211 actuals. Si es mantingués la tendència i el model actuals, el 2035 Catalunya necessitaria 81.610 places i 25.421 professionals més per donar resposta a les necessitats d’atenció.

Davant d’aquest escenari, plantegem tres grans prioritats: més professionals, més inversió, i més i nous serveis. Entre les mesures necessàries destaca l’equiparació salarial dels professionals, una reivindicació històrica que ja ha iniciat el seu camí i que permetrà la millora de les condicions laborals per atraure i retenir talent; també reclamem l’impuls de noves places i equipaments i l’evolució cap a plataformes de serveis capaces d’adaptar els recursos a les necessitats de cada persona.

 

“El debat ja no és si necessitarem més recursos, sinó com serem capaços d’organitzar-los. Hem de repensar el sistema abans que la demografia ens obligui a fer-ho amb urgència. El futur passa per serveis flexibles, professionals reconeguts i ben remunerats, i un model realment centrat en les necessitats i les decisions de cada persona”, conclou Cinta Pascual.

 

Un sector amb una elevada participació de la iniciativa privada

Les dades mostren també el pes determinant de la iniciativa privada i social en l’actual sistema d’atenció. Catalunya disposa de 64.872 places residencials, de les quals 47.807 tenen finançament públic i 17.065 són íntegrament privades. Això significa que gairebé tres de cada quatre places residencials disposen de finançament públic, tot i que menys del 2% són gestionades directament per l’Administració.

Considerem que aquesta realitat evidencia la necessitat d’impulsar una col·laboració publicoprivada estable, eficient i orientada a resultats, capaç d’aprofitar tota la capacitat disponible i de garantir la sostenibilitat de la xarxa de serveis.