L’Associació Catalana de Recursos Assistencials celebra que al Congrés dels Diputats s’hagi rebutjat l’aprovació per llei de la reducció de jornada a 37,5 hores. Per al sector d’atenció a les persones grans amb dependència suposava un autèntic daltabaix per a la productivitat i la competitivitat. La presidenta d’ACRA ha manifestat que “aquesta mesura era impracticable al nostre sector que té un greu problema de manca de professionals i ha d’atendre persones en situació de vulnerabilitat cada dia de l’any i totes les hores del dia”

Era una mesura que no provenia del Diàleg Social ni de la negociació col·lectiva. Aquesta mesura era una ingerència unilateral del Govern central que ignorava els mecanismes de negociació col·lectiva. A Catalunya ja hi ha 101 convenis col·lectius signats amb jornades per sota de les 37 hores pactades lliurement fins al 31 d’octubre de 2024. Això demostra que el diàleg social funciona i permet adaptar les condicions laborals a cada sector. Imposar-ho per llei trenca el consens, genera inseguretat jurídica i atempta contra un dels grans èxits democràtics: la concertació social.

La imposició d’una reducció horària generalitzada desconnectada de la realitat sectorial debilita la productivitat i, per tant, la competitivitat de les empreses. Això es tradueix en una pèrdua d’eficiència i capacitat d’innovació, especialment en els sectors més exposats a la competència internacional. El resultat és una economia menys dinàmica i menys capaç de crear i mantenir llocs de treball de qualitat.

La reducció obligatòria impactaria amb força en un sector que requereix serveis 24/7 com el de l’atenció a les persones grans amb dependència, que hauria de contractar més personal sense tenir marge econòmic per fer-ho i on ja existeix un greu problema de manca de professionals sumat a un absentisme creixent. Això pot comportar pèrdua de milers de llocs de treball i comprometre la continuïtat de serveis bàsics destinats a persones vulnerables, posant en risc una pota essencial de l’estat del benestar.