Sortim d’un any intens, amb fites importants assolides, com un nou increment tarifari del 5%, fruit de la signatura de la segona addenda, i els fonaments per a una equiparació salarial que ha d’iniciar-se els propers mesos. I entrem al 2026 amb un objectiu clar: fer realitat aquesta equiparació a curt termini, prestigiar el nostre sector i tancar les negociacions de conveni que encara tenim obertes.

La persona continua al centre de tot el que fem, però el context ens exigeix anar més enllà.

El nombre de persones que necessitaran els nostres serveis creixerà exponencialment, i ho farà en un moment en què la manca de professionals és el gran repte. Aquesta escassetat, sumada a l’absentisme, posa en risc la continuïtat i la qualitat de l’atenció. Per això, l’equiparació salarial és molt més que una reivindicació: és una estratègia per fer més atractiva la professió i començar a revertir aquesta situació.

I amb això, l’increment imprescindible de les tarifes per poder-hi fer front. No oblidem que el darrer estudi de costos que va fer el Departament de Drets Socials i Inclusió mostrava com les tarifes eren inferiors a la inversió que havien de fer les empreses per mantenir aquella plaça, una situació que encara no s’ha revertit i que mostra el clar infrafinançament que patim.

Enguany també es farà realitat el canvi de col·laboració a concert, un pas decisiu que no només implica un guany del 4% d'IVA, sinó que —el que és més important— permet avançar en la consolidació d’una xarxa de serveis socials basats en la col·laboració público-privada més eficient i amb la qualitat com a principal premissa.

Alhora, hem de prestigiar el sector de cara a la ciutadania i donar-lo a conèixer. Explicar què són els centres de dia, què implica l’atenció domiciliària i quins serveis existeixen és essencial per guanyar visibilitat i confiança. Els nostres centres han de caminar cap a un nou model: espais oberts, amb vocació comunitària, convertits en plataformes de serveis integrals que donin resposta a les necessitats reals de les persones i del municipi. Els últims anys hem defensat un pacte de país que situï l’atenció a les persones grans amb dependència com una prioritat estratègica.

El sobre envelliment és una realitat i amb l’arribada del baby-boom a la vellesa això s’accentuarà molt més.

Hem demanat, i seguirem demanant, que la resposta al repte del sobre envelliment estigui al mateix nivell que el de l’habitatge, el transport públic o l’emergència climàtica. Ho hem demanat a tots els grups polítics i a les forces parlamentàries, i també li vam demanar el dia 8 de gener al President de la Generalitat.

Un altre repte clau és el desplegament de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, que ha de fer efectiva la integració entre àmbits i pal·liar el problema derivat de la manca de professionals sanitaris. Només si Salut coneix i s'integra als nostres serveis podrem garantir que ningú es perdi en circuits fragmentats.

Aquest 2026 també serà decisiu en l’àmbit dels convenis. Hem d’acabar de tancar el conveni GERCAT, que ja té acord en les taules salarials pel 2025, però tenim pendent les del 2026 i la resta del text. I encarar la negociació del conveni estatal, on des de CEAPs liderarem la defensa dels interessos del sector. I, en paral·lel, seguirem treballant per trobar fórmules que resolguin el problema del conveni SAD, que avui és una amenaça per a les empreses privades dedicades a l’atenció domiciliària, i per això l’impugnarem.

ACRA seguirà sent la patronal de referència, actuant amb responsabilitat, sensatesa i voluntat de col·laboració amb tots els actors —administració, sindicats, empreses i entitats, ciutadania— per afrontar junts els reptes de futur.

El 2026 és un any clau: fer realitat l’equiparació salarial, prestigiar el sector i avançar cap a un model integrat i comunitari són els passos imprescindibles per garantir una atenció digna i sostenible.

Cinta Pascual Montañés
Presidenta d’ACRA