Notícies
Titularitat? Qualitat, siusplau!
Proposem una reflexió que no es centri en la titularitat de les empreses sinó en la necessitat de treballar amb qualitat i rigor, uns valors inherents a qualsevol empresa o entitat amb independència de la seva forma jurídica i de la titularitat
La setmana passada es van fer públics els resultats del concurs públic per adjudicar el servei de l’atenció domiciliària (SAD) a Barcelona pel 2016 i el 2017, que es repartiran una entitat d’iniciativa social i dues de mercantils. L’elecció d’aquestes últimes empreses ha aixecat polseguera en determinats àmbits polítics i socials, que consideren que les entitats d’iniciativa social haurien de ser per defecte les escollides per executar aquest i altres serveis socials.
És important recordar que el concurs públic s’ha efectuat d’acord amb unes bases dissenyades a mida pel govern municipal amb l’objectiu de prioritzar i molt la part tècnica enfront l’econòmica, amb un pes del 80% i el 20%, respectivament. Aquesta proporció hauria d’haver afavorit molt les empreses d’iniciativa social, però no de forma decisiva, tal i com s’ha pogut comprovar amb els resultats obtinguts.
Cinta Pascual
Presidenta d'ACRA
"Què més dóna si ets privat, públic, d’iniciativa social o de tipus mercantil? El més important és treballar pel benestar de les persones grans, i qualsevol empresa o entitat ha d’utilitzar uns criteris de màxima eficàcia i eficiència per garantir la sostenibilitat del servei al llarg del temps."
Des d’ACRA proposem una reflexió que no es centri en la titularitat de les empreses sinó en la necessitat de treballar amb qualitat i rigor, uns valors inherents a qualsevol empresa o entitat amb independència de la seva forma jurídica i de la titularitat. Què més dóna si ets privat, públic, d’iniciativa social o de tipus mercantil? El més important és treballar pel benestar de les persones grans, i qualsevol empresa o entitat ha d’utilitzar uns criteris de màxima eficàcia i eficiència per garantir la sostenibilitat del servei al llarg del temps.
No podem ser demagògics ni jugar amb les paraules per elaborar un discurs fàcilment vendible que només busca confondre la ciutadania. Catalunya té un teixit empresarial potent que al llarg dels anys ha demostrat que pot donar resposta a les necessitat de les persones. Parlem d’un teixit conformat per grans, mitjanes i petites empreses, entitats socials, fundacions i empreses públiques, absolutament totes imprescindibles i necessàries per atendre al gran nombre de persones grans que requereixen els seus serveis. La realitat del nostre sector és que el 70% de les empreses, amb independència de la seva mida, són de tipus mercantil, el 20% són de tipus social i el 10% restant són de titularitat pública. Des d’ACRA reiterem que la titularitat no ha de ser determinant a l’hora de gestionar un servei, i no s’hauria de “marcar” les empreses entre bones o dolentes sinó valorar-les per la seva atenció.
A les administracions els pertoca marcar una regles de joc clares, iguals per a tots els operadors, als quals ha d’exigir resultats i uns paràmetres de màxima qualitat en què l’atenció a les persones sigui el més important, sense oblidar uns professionals ben formats i remunerats, així com garantir un marge de benefici raonable. Sí, sí, un marge de benefici, perquè no oblidem que hem de treballar amb criteris empresarials. Per què si no, no hi ha sostenibilitat ni viabilitat possibles.
En definitiva, la cooperació públicoprivada és massa important com per frivolitzar-la amb debats inútils i estèrils que només contribueixen a desviar el focus d’allò que és important. L’envelliment progressiu de la població a Catalunya i Espanya requereix d’una actuació valenta amb polítiques que reconeguin el valor i la imprescindible col·laboració entre el sector públic i el sector privat en l’atenció a les persones grans. Prendre el camí contrari, el de la queixa, només ens aboca a una debilitat com a sector que no ens podem permetre de cap de les maneres.
Cinta Pascual
Presidenta d'ACRA